Últimament penso molt en el futur dels més petits. Es que he començat a treballar en una escola bressol, amb nens de dos anys. Crec que avui dia, la nostra societat es un desastre, ja no es pot ni sortir al carrer a passejar tranquil·lament, sense por. Qui no ha presenciat mai un robatori, un abús o alguna cosa per l’estil? Ningú. I què fa la gent per resoldre aquests problemes? Res.
Per això hi penso tant, en el nens. La societat en una gran influencia per a ells, els marcarà i els ajudaran a forjar-se la seva personalitat.
Tinc un nen que es enorme per tenir dos anys, i es dedica a burxar als seus companys i fer-los plorar. Serà un delinqüent quan es faci gran? N’hi ha un altre que es una preciositat, te el cabell llarg i a més sembla una nena. Es convertirà en un estúpid playboy sense sentiments? També hi ha una nena que es la cosa més dolça que existeix. Serà el blanc de burles dels seus companys? N’hi ha una altre que tot i ser molt petita, comparteix les coses amb els altres (els nens d’aquesta edat no ho fan), es molt amable. Se’n aprofitaran d’ella? Hi ha una altre nen que em te el cor robat perquè sempre somriu. S’apagarà quan creixi aquest preciós somriure?
Què en serà de tots ells?
[@more@]
Fa vertigen, oi?
Segur que aquestes coses passaran, però també totes les altres: s’ enamoraran, presenciaran imatges meravelloses, s’ emocionaran, disfrutaran, somiaran, desitjaran…
L’ únic que podem fer tots els què ens creuem amb ells (pares, amics,educadors…) és ajudar-los a ser positius, millorar la seva autoestima o simplement estimar-los.