POEMA D’UN AFRICÀ AL SEU COL·LEGA BLANC

Quan vaig néixer era negre,

Quan vaig fer-me gran romanguí negre,

Quan pren el sol, em quedo negre,

Quan em poso malalt sóc negre

Quan em moriré seré negre.

Mentre que tu, home blanc:

Quan vas néixer eres de color rosa,

Quan et desmaies et quedes blanc,

Quan prens el sol, et tornes vermell,

Quan et fas mal, t’omples de blaus,

Quan tens por, et quedes verd,

Quan t’emprenyes et poses negre,

Quan estàs malalt et tornes groc,

I quan et moriràs et quedaràs gris.

I després de tot això,

Tens la barra de dir-me que sóc un “home de color”.

Aquest poema el vaig trobar fa temps en un llibre, i em va agrada molt, però no recordo el nom de l’autor ^^’

[@more@]

Tweet