La paraula “fada” prové de la paraula llatina “fatum”, que significa destí. Al l’edat mitjana la definien com una divinitat o força desconeguda que segons algunes persones, tenia poders sobre les altres divinitats i sobre els homes i els fets. La paraula “fée”, del francès, te un origen semblant, i d’ell van derivar les paraules angleses “fey” i “fairie”. Han rebut molts noms diferents al llarg del temps: els gal·lesos les van anomenar “fair family” o “fair folk”, i també “verry volk-gower”, al nord d’Anglaterra eren conegudes com a “fees”, a Escocia i Irlanda eren les “wee folk”, a la literatura medieval les anomenaven “The green children”, i per últim, a la regió muntanyosa d’Escòcia se’ls va donar el nom de “ Still-folk”. La seva definició etimologia és: ser fantàstic en forma de dona a la qual se li atribueixen poders màgics.
El món de les fades és una barreja de misteriós encant, però també d’una immensa frivolitat. És molt més variat del que ens diu la literatura, i a més, es un món en el qual s’hi ha d’entrar amb molta cautela, ja que les fades acostumen a enfadar-se amb els sers humans que és mouen amb curiositat pels seus dominis com si fossin turistes. Amb la seva màgia poden enamorar, o matar.
Existeixen moltes llegendes sobre elles. Una d’elles diu que les fades són àngels caiguts que no han sigut capaços d’entrar al cel, ni tampoc han pogut caure a l’infern, i estan obligats a viure eternament a mig camí dels dos llocs.
Una altre de les versions, diu que Eva, a la riba d’un riu, estava banyant als seus fills, quan va escoltar la veu de Deu. Ella va amagar els nens que encara no havia banyat, per que Deu no els veies. Llavors ell, que tot ho veu, li pregunta a Eva si amb ella estaven tots els seus fills, i ella va mentir i li va respondre que si. Deu és van enfadar, i li va dir que tots aquells nens que havia amagat, quedarien amagats per sempre dels ulls dels homes, i aquests nens és van convertir en fades o Elfs.
Generalment, les fades és poden classificar en quatre grups: les fades d’aigua, les d’aire, les de terra i les de foc. Cadascun d’aquest grup te unes característiques diferents.
[@more@]
Fa un any Digital + va donar un documental sobre les fades, centrant-se en l’ aspecte més desconegut
d’ elles. Una de les coses que sortien, amb testimonis i tot, era que les fades eren molt entremaliades i,
en molts casos, malvades, amb l’ exemple d’ un home a qui li van fer la vida impossible fins tornar-lo boig.
Si t’ interessa un blog sobre les nifes, pots consultar http://yeney.blogspot.com/
Per cert, ja veig que t’ has decidit a fer cataping!! xDD
Ostres! Sempre m’ha semblat fantàstic tot això de les fades i el seu món. Mai me’n he informat, però m’ha agradat poder trobar aquí un petit racó d’elles! T’animo a seguir escribint sobre fades!
Al respecte:
http://la_cantina_dels_encants.lamevaweb.info/post/61/1080
i
http://la_cantina_dels_encants.lamevaweb.info/post/61/1033
Hola ¡
Us puc assegurar que les fades existeixen i a vegades apareixen sense buscar-les. Des que era infant he cregut en elles i aquest estiu farà dos anys que en vaig veure una, encara no he trobat cap imatge que s’ hi assembli, i se que no l’oblidaré.